Plataforma AIPD

Qualsevol hospital, centre de recerca o consorci sanitari que tracti dades de salut a gran escala ha de fer una Avaluació d'Impacte en Protecció de Dades (AIPD) abans de posar en marxa un projecte. És una obligació del RGPD, i és feixuga: desenes de preguntes legals i tècniques, riscos a valorar i mesures a justificar.

L'Oficina del Delegat de Protecció de Dades de Salut, a la Fundació TIC Salut Social, dona servei a 38 entitats del sistema sanitari català i volia que totes avaluessin amb els mateixos criteris. Calia una eina comuna, oberta i guiada, que apliqués una sola metodologia —basada en el model de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades— i on hi pogués treballar tot l'equip d'un projecte: investigadors, equip tècnic, equip legal i el DPD.

El punt de partida eren uns fulls d'Excel complexos: centenars de preguntes, fórmules que calculaven el risc i respostes que en condicionaven d'altres. El repte era convertir-los en una eina web que qualsevol pogués fer servir sense perdre res d'aquella lògica, i fer-ho sense programar-la pregunta a pregunta, perquè la metodologia evoluciona i l'eina havia d'evolucionar amb ella.

Vam dissenyar i desenvolupar la plataforma completa, amb Laravel al back end i Vue al front end.

El cor és un motor propi de formularis, genèric: al codi no hi ha cap pregunta escrita a mà. Una AIPD no és un formulari lineal: segons el que respons, apareixen seccions noves (si hi ha comunicació de dades a tercers, se n'obre l'apartat), algunes respostes s'omplen soles a partir d'altres per no repetir feina i cada pregunta porta el seu nivell de risc. Tot això —les preguntes, les condicions que les mostren o les amaguen, el risc de cada resposta i els càlculs que se'n deriven— es descriu en fitxers de definició, un per secció, i el motor construeix l'informe a partir d'aquests fitxers.

Quan la metodologia canvia, el canvi es fa sobretot a les definicions, no al codi: se'n publica una versió nova. La plataforma ja en porta set, i cada informe es manté en la versió amb què es va començar.

Vue fa que tot això passi a l'instant mentre l'usuari escriu: les preguntes es mostren o s'amaguen, les barres de risc canvien de verd a groc o vermell i una bandera avisa de seguida si una resposta pot suposar un incompliment. Laravel s'encarrega del que no pot fallar: qui pot veure i editar cada informe, el pas d'un estat a l'altre i el document final.

L'informe recorre vuit seccions, de l'anàlisi prèvia (cal fer l'AIPD?) a la valoració final del DPD. A partir del risc inicial, la plataforma proposa els controls de seguretat necessaris; l'equip en marca l'estat —planificat, en curs, implementat— i torna a calcular el risc residual.

Cada informe té rols —autor, coautors, DPD i avaluador— i un circuit de revisió: el DPD valora si cal l'avaluació, l'avaluador deixa comentaris que l'autor resol, i només es pot tancar quan no queda cap risc identificat ni cap pregunta obligatòria buida. En tancar-lo, es descarrega en PDF.